S’entén per oli usat qualsevol oli amb base mineral o sintètica que s’hagi tornat inadequat per a l’aplicació que tenia inicialment. En aquesta definició s’inclouen els olis de motors de combustió, de sistemes d’aïllament i transmissió de calor, lubricants, hidràulics, etc.

La vida útil dels olis minerals, malgrat els additius que n’allarguen la durada, és limitada. Aquests van perdent progressivament les seves propietats fins que s’han de substituir per olis nous.
Aproximadament la generació d’oli usat equival al 40% del oli consumit.

Això fa que l’oli usat sigui el residu líquid tòxic i perillós que es genera en major quantitat en tot el mon.

L’oli usat és ric en metalls, sulfurs i clor procedents dels additius que li donen les propietats característiques. Per això, si no es gestionen correctament poden tenir un impacte molt negatiu sobre el medi ambient.

Cremar l’oli usat sense control, abocar-lo al sòl o a l’aigua, provoca importants danys ecològics:

• Un vessament pot arribar a les capes freàtiques d’on s’alimenten camps i ciutats
• 5 litres d’oli usat cremat contaminen l’aire que una persona respira en tres anys
• 1 litre d’oli usat pot contaminar 1 milió de litres d’aigua