La composició química de l’oli industrial usat, especialment el paquet d’additius, en pot facilitar o dificultar el tractament. Comprendre aquest efecte és clau per recuperar primeres matèries secundàries i avançar cap a l’economia circular.

L’oli industrial usat no és només una base oliosa degradada: és una barreja complexa on conviuen additius funcionals, contaminants arrossegats per l’ús i productes d’oxidació. Aquesta combinació determina, en gran mesura, la reciclabilitat de l’oli industrial i condiciona quines operacions de regeneració són viables i el nivell d’esforç tecnològic necessari.

En termes pràctics, els additius (imprescindibles perquè els olis lubricants funcionin en maquinària industrial i en motors de combustió) es poden convertir en un fre quan el producte arriba al final de la seva vida útil. Per això, entendre’n la influència ajuda a millorar la gestió i a reduir l’impacte ambiental associat a una gestió inadequada.

Regeneració: la via prioritària i la necessitat dextracció

La regeneració es considera la gestió prioritària per a l’oli usat perquè permet produir noves bases lubricants.Tanmateix, perquè aquest procés tingui èxit hi ha una condició estricta: cal extreure els additius, productes d’oxidació i altres contaminants presents a l’oli usat.

Això significa que el procés de reciclatge no consisteix únicament a “netejar” el residu, sinó a separar de manera eficaç allò que impedeix obtenir un oli base amb qualitat suficient per reintegrar-se en nous cicles. Quan els additius presents són excessivament complexos, la separació es complica: augmenta l’esforç tecnològic per separar-los de la base oliosa i, així, l’exigència del reciclatge de l’oli industrial.

Dificultats per additius complexos

La manera com es gestiona el residu abans d’arribar a planta també influeix en el resultat. El motiu és directe: en combinar olis amb diferents paquets d’additius en un mateix contenidor es poden produir:

– Reaccions químiques entre components que no estaven dissenyats per conviure.

– Emulsions o barreges difícils de separar.

Quan apareixen emulsions o interaccions no desitjades, la separació física i química a la planta es torna més difícil. Això complica l’operació, redueix l’eficiència i pot fer que la destinació més valuosa (la regeneració) deixi de ser viable. En conseqüència, la correcta gestió (des de l’emmagatzematge fins a la recollida selectiva) es converteix en una palanca crítica per protegir la qualitat del residu i mantenir obertes les opcions de reciclatge.

Presència de components perillosos

Molts olis industrials tradicionals contenen additius amb substàncies altament contaminants i tòxiques. La seva presència converteix l’oli usat en un residu perillós i obliga a fer anàlisis prèvies per evitar incompatibilitats i danys ambientals durant la gestió final.

Entre els components que incrementen la perillositat i la complexitat del tractament, s’hi inclouen:

– Compostos de clor, sofre i zinc.

– Metalls pesants com plom i cadmi.

– Compostos aromàtics.

La conseqüència és doble: d’una banda s’eleva l’exigència tècnica del tractament (més controls i més etapes de separació); de l’altra, es reforça la importància de la prevenció en el disseny del producte, ja que com menys problemàtica sigui la formulació a l’origen, més fàcil serà recuperar primeres matèries secundàries amb seguretat.

Innovació i ecodisseny per millorar la reciclabilitat

Per millorar la circularitat de l’oli, les empreses fabricants estan obligades a actuar des de la fase de disseny del lubricant (prevenció). L’objectiu és que quan l’oli es converteixi en residu sigui més apte per al tractament i la recuperació.

Les estratègies destacades són:

– Eliminació de components perillosos: es comercialitzen noves formulacions que eliminen genèricament el clor, el fòsfor i el sofre per facilitar la gestió final del residu.

– Olis de nova formulació: el desenvolupament de productes amb additius menys agressius permet que el residu resultant sigui més apte per ser preparat per reutilitzar-lo.

– Ús de bases regenerades: incorporar bases que ja han passat per processos de reciclatge a la formulació de nous olis ajuda a reduir la càrrega de recursos naturals i optimitza el cicle de vida del producte.

Aquest enfocament connecta rendiment i fi de vida: els additius continuen sent fonamentals per a la funció del lubricant, però el seu disseny químic tendeix a simplificar-se ia reduir-ne la perillositat perquè el residu es reintegri efectivament a l’economia circular.

La influència dels additius en la reciclabilitat de l’oli industrial usat és determinant: poden facilitar-ne la recuperació quan són compatibles amb els processos de separació, o impedir-la quan són massa complexos, tòxics o es combinen de manera inadequada.