La gestió de l’oli usat industrial s’ha de fer amb precaució. A moltes empreses, aquest residu es genera de forma periòdica durant tasques de manteniment, canvis de lubricants, substitució de fluids hidràulics o revisions de maquinària. Si no es controla bé, es pot convertir en un problema ambiental, documental, logístic i operatiu.

Què és l’oli usat industrial

L’oli usat industrial és aquell oli mineral o sintètic que ha deixat de ser apte per a ús per al qual va ser dissenyat. Pot procedir de maquinària, circuits hidràulics, equips de manteniment, compressors, motors, reductors o altres sistemes que requereixen lubricació o transmissió de potència.

Alguns exemples habituals són:

– Olis lubricants usats.

– Olis hidràulics usats.

– Olis de maquinària industrial.

– Olis procedents d’operacions de manteniment.

Durant el seu ús, l’oli incorpora impureses degudes al desgast, humitat, restes d’additius o altres contaminants. Per això, un cop esgotada la vida útil, no s’ha de barrejar amb altres residus ni tractar-se com un líquid industrial qualsevol.

Riscos d’un emmagatzematge incorrecte

L’emmagatzematge és un dels punts més crítics en la gestió de l’oli usat. Encara que la retirada la faci un gestor autoritzat, l’empresa que el genera ha d’assegurar que el residu roman en condicions adequades mentre està a les instal·lacions.

Riscos ambientals

Una fuita o vessament pot contaminar terres, xarxes de sanejament o aigües. Per reduir aquest risc, convé fer servir recipients tancats, en bon estat i ubicats en zones senyalitzades i preparades per contenir possibles pèrdues.

Riscos de seguretat

Un bidó deteriorat, un dipòsit mal tancat o una zona demmagatzematge desordenada pot generar caigudes, relliscades o incidències durant la manipulació. A més, barrejar oli usat amb aigua, dissolvents, combustibles o altres residus en pot complicar la identificació i el tractament posterior.

Riscos operatius

Quan la gestió es retarda, l’oli usat es pot acumular, ocupar espai útil, interferir en zones de manteniment o provocar urgències logístiques. També pot generar no conformitats en auditories o inspeccions si l’empresa no pot demostrar la periodicitat de l’emmagatzematge i la gestió posterior.

Riscos documentals

Una gestió poc ordenada pot dificultar la traçabilitat del residu. Si l’empresa no conserva correctament la documentació de recollida, entrega o tractament, poden sorgir problemes a auditories, inspeccions o controls interns.

Riscos logístics

Sol·licitar la retirada quan els dipòsits ja són al límit redueix el marge de maniobra. Això pot provocar urgències, dificultats per coordinar accessos, retards a la recollida o acumulacions innecessàries en planta.

Sancions per un emmagatzematge inadequat de l’oli industrial emprat.

Quan sol·licitar la recollida de l’oli usat

Esperar que el dipòsit estigui ple redueix el marge de maniobra i augmenti el risc d’incidències. És recomanable anticipar-se i planificar la recollida segons el ritme de generació, la capacitat d’emmagatzematge i els períodes de manteniment previstos.

Convé sol·licitar la retirada quan:

– El dipòsit o els bidons s’acosten al límit operatiu.

– Està prevista una parada tècnica o una campanya de manteniment.

– Es realitzarà un canvi massiu de lubricants o fluids.

– La zona d’emmagatzematge comença a perdre ordre o espai.

– Es vol tancar correctament un període documental o auditoria.

A empreses amb generació periòdica i contínua, establir una freqüència de recollida periòdica ajuda a evitar urgències i mantenir el control sobre el residu. Un gestor autoritzat ajuda a gestionar l’oli usat de manera segura, traçable i alineada amb la normativa aplicable, encarregant-se de la recollida per canals autoritzats, la documentació de les retirades i el tractament final del residu. Cator aporta el valor afegit de la regeneració de l’oli industrial usat que permet transformar un residu amb impacte ambiental potencial en noves matèries primeres, aportant valor a l’operativa de l’empresa i contribuint a un model més circular.