En el llenguatge quotidià, parlar d’oli sol portar-nos a pensar en olis de cuina, ampolles destinades al consum i aliments preparats. Tot i això, en un taller mecànic o en una planta industrial, l’oli té un altre significat: olis lubricants, hidràulics, tèrmics, industrials i una infinita varietat que no tenen res a veure amb els productes d’origen vegetal que usem per a consum o altres usos, es tracta d’oli mineral.

Conèixer la composició i les propietats d’un oli és clau per obtenir un resultat òptim en la seva aplicació, així com per fer una gestió correcta al final de la seva vida útil.

Al sector de la gestió dels olis industrials d’origen mineral, ens trobem sovint amb contaminacions creuades, o consultes sobre la gestió correcta d’aquestes dues tipologies d’oli, que són incompatibles quan es tracta de fer-ne una gestió correcta.

Què és l’oli mineral?

L´oli d´origen mineral procedeix del petroli i té origen fòssil. S’obté mitjançant processos de refinació i destil·lació a través dels quals s’obtenen olis base minerals. Les bases minerals es combinen amb additius (antidesgast, antioxidants, anticorrosió, etc.) per a atorgar-li característiques i comportament enfront de temperatura, pressió i càrrega. El resultat que se n’obté són fluids dissenyats per treballar en condicions molt exigents i múltiples aplicacions, maquinària, motors, sistemes hidràulics, etc. És un producte tècnic, no alimentari, que no està destinat al consum en cap concepte.

Usos habituals de l’oli mineral a tallers i indústria

Alguns exemples típics d’ús de l’oli industrial de base mineral són:

– Oli de motor i transmissió en vehicles lleugers, pesants i maquinària dobra.

– Olis hidràulics per a premses, elevadors, carretons, etc.

– Olis d’engranatges i compressors en instal·lacions industrials.

– Part oliosa en treparines i fluids de tall, barrejada amb aigua per refrigerar i lubricar peces en mecanitzat.

En tots aquests casos, l’oli mineral es va degradant, es contamina amb partícules metàl·liques i altres residus, en redueix les propietats i s’acaba convertint en oli industrial usat, un residu perillós que requereix una gestió específica.

Què és l’oli vegetal?

L’oli vegetal procedeix de llavors, fruits o altres parts de plantes (per exemple girasol, oliva, colza, soja…). S’obté mitjançant processos mecànics (prematge) i/o químics (extracció amb dissolvents), i la seva composició està basada en triglicèrids d’origen biològic. Podem trobar diferents tipus d’olis vegetals:

– Olis de cuina i olis destinats al consum (oli d’oliva, gira-sol, etc.) utilitzats en menjadors, càtering o restauració interna.

– Oli vegetal tècnic o industrial, no aptes per a consum, però emprats en aplicacions industrials, cosmètiques o biocombustibles.

Encara que també lubrifiquen i protegeixen superfícies, el seu origen i comportament com a residu són molt diferents als de l’oli mineral.

Usos de l’oli vegetal

Els olis vegetals tenen usos molt diversos:

– Alimentació: Cuinat, fregits, elaboració d’aliments processats.

– Cosmètica i cura personal: Com a component de cremes, sabons, olis corporals, etc.

– Biolubricants i fluids especials: En determinades aplicacions industrials i agrícoles on es prioritza la biodegradabilitat (per exemple, maquinària forestal que treballa en entorns sensibles).

– Producció de biodièsel: Alguns olis vegetals es destinen a la fabricació de biocarburants.

Quan aquests olis vegetals arriben al final de la vida útil, i es consideren residu, tenen una classificació, perillositat i tractament diferent que els olis d’origen mineral.

Diferències clau entre oli mineral i oli vegetal

Per veure-ho de forma clara, resumim les diferències clau entre oli mineral i oli vegetal a la taula següent:

Com es comporta l’oli mineral quan es converteix en residu industrial

Quan l’oli mineral arriba al final de la seva vida útil, ja que es contamina amb partícules metàl·liques, residus de combustió o bé perquè els additius es degraden i perden les propietats, l’oli passa a ser considerat residu. Aquest residu és considerat perillós pel seu contingut en hidrocarburs i contaminants, i no s’ha de barrejar amb altres residus per optimitzar-ne la gestió correcta, i més específicament amb l’oli d’origen vegetal, ja que la seva composició és totalment diferent i incompatible en termes de gestió final.

Barrejar l’oli mineral usat amb oli vegetal destinat al consum provoca que ni l’oli mineral es pugui regenerar ni l’oli vegetal es pugui processar per utilitzar-lo com a biocombustible o altre ús, per la qual cosa la barreja ha de ser tractada mitjançant incineració.

A tallers, punts verds i instal·lacions industrials, algunes pautes bàsiques són:

Cator es posiciona com un actor clau en aquesta cadena, recollint oli industrial usat d’origen mineral i sintètic a tallers i indústries i regenerant-lo per obtenir Oli base per formular nous lubricants. A més, del mateix procés es comercialitzen altres productes com Bitumen Asfáltic o Glicols apostant així per una circularitat plena.

La principal conclusió és que, encara que tots dos són “olis”, l’oli mineral està intrínsecament lligat al petroli i, quan es fa servir, genera un residu perillós que requereix una gestió especialitzada. L’oli vegetal, per part seva, té un comportament diferent i sol estar més associat a usos alimentaris ia determinades aplicacions industrials d’ús alimentari.

Preguntes freqüents sobre oli mineral i oli vegetal

Què faig amb l’oli mineral fet servir del meu taller?
Has d’emmagatzemar-lo en un contenidor adequat, clarament identificat, en una zona impermeabilitzada i protegida davant de vessaments. Després, lliura’l sempre a un gestor autoritzat d’oli industrial usat que en garanteixi la recollida i regeneració, com Cator.

Puc barrejar oli mineral i oli vegetal al mateix contenidor?
No és recomanable. Barrejar diferents tipus d’oli complica el tractament posterior, pot alterar la classificació del residu i reduir-ne el potencial de regeneració. És ideal mantenir olis minerals usats separats d’altres residus i seguir les indicacions del gestor autoritzat.

L’oli vegetal utilitzat és sempre un residu no perillós?
No necessàriament. Alguns olis vegetals usats (per exemple, els procedents de fregits industrials o de determinades formulacions tècniques amb additius) poden requerir una gestió específica. En qualsevol cas, mai no s’han d’abocar al desguàs oa l’entorn. És important consultar la normativa aplicable i treballar amb gestors especialitzats.

Per què l’oli mineral utilitzat es considera residu perillós?
Perquè, després d’utilitzar-lo, conté metalls pesants, hidrocarburs i altres compostos tòxics que el converteixen en un residu amb alt poder contaminant, especialment si s’aboca a l’aigua o al sòl. Un sol litre d’oli industrial utilitzat pot contaminar grans quantitats d’aigua.

Com ajuda la regeneració de l’oli mineral a la meva empresa?
En garantir que el teu oli mineral usat es regenera, contribueixes a reduir l’extracció de petroli, minimitzar emissions associades a la refinació i reforçar la imatge sostenible de la teva empresa. A més a més, treballes amb un model alineat amb els principis de l’economia circular i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).